Llei de Moore

L'anomenada Llei de Moore és l'observació que el nombre de transistors en un circuit integrat dens (IC en l'acrònim anglès) es duplica aproximadament cada dos anys. La Llei de Moore és una observació i projecció d'una tendència històrica. Més que una llei de la física, és una relació empírica vinculada a l'adquisició d'experiència en la producció de transistors.

L'observació porta el nom de Gordon Earle Moore, el cofundador de Fairchild Semiconductor i Intel (i antic conseller delegat d'aquesta última). En un escrit publicat el 19 d'abril de 1965,^[1] Moore va plantejar la duplicació anual del nombre de components per circuit integrat i va projectar aquesta taxa exponencial predint que serà d'aplicació almenys durant una dècada més.^[2] El 1975, de cara a la següent dècada, va revisar la previsió ajustant-la cada dos anys, que suposa una taxa de creixement anual composta (CAGR en l'acrònim anglès) del 41%. Tot i que Moore no va utilitzar proves empíriques per pronosticar que la tendència històrica continuaria, la seva predicció s'ha mantingut des del 1975 i des de llavors s'ha conegut com una "llei".^[3]